EL CAMP DE MIRRA

On es fa el Tractat?

El Camp de Mirra és un municipi del País Valencià que pertany a la comarca de l’Alcoià i la Vall de Biar.

Al recinte urbà es conserven alguns elements d’arquitectura rural interessants, cases-masos fortificats del segle XVI-XVII com la Torre dels Marco o la casa de llaurança dels Colomer i la residencial dels Ferrís López. El conjunt de cases que configuraven el Parador on es troba hui el Centre Municipal de Cultura. També cal ressaltar la casa amb jardí número 4 del carrer Arxipreste Ferrandis i la de llaurança d’arquitectura popular del segle XVIII al número 5 del mateix carrer, així com la senyorial modernista al número 6 de la plaça de l’Església. Pel camí vell cap a La Canyada també es troben distints masos de llaurança grans que denoten l’esplendor agrícola dels segles XVIII i XIX com el caseriu de Taboné, la Casa dels Solers, la del Pi, de les Monges, Penyetes i Casa Fonda.

Altres elements d’arquitectura i monuments a destacar són:

  • Poblat prehistòric del Puig de la Fantasmeta i Dolmen funerari
  • Gran roca amb petròglifs prehistòrics i medievals de les Graelletes
  • Castell-jaciment medieval del Puig d’Almisrà edificat sobre un antic poblat de l’època del Bronze (En 2014 la Generalitat Valenciana va concedir la denominació de «Primer lloc històric del País Valencià» al Puig d’Almisrà i a la resta d’elements de patrimoni històric que es troben al voltant)
  • Ermita de Sant Bartomeu i Torre del Conjurador del segle XVI
  • Temple parroquial neoclàssic construït entre 1820 i 1888
  • Conjunt d’arquitectura hidràulica a l’entrada del municipi (Aljub del Parador)
  • Edifici-fàbrica de licors M. Ferrandis d’arquitectura industrial modernista
  • Monument al Tractat d’Almisrà d’M.V. Ferrero Molina (1976) a la plaça de Jaume I
  • Monument al Tractat d’Almisrà de J. Navarro Ferrero i R. Ballester Gandia (2007) situat a la façana del temple parroquial

«Que el rei En Jaume,
per si e pels seus successors,
arbitra, concedeix e determina
a l'esmentat infant N'Alfons,
e als seus successors,
a perpetuïtat:
els castells e viles d'Alacant, Aigües e Bussot,
ab tots els seus térmens,
segons va el terreny
fins al port de Biar»

Les Festes Majors se celebren del 22 al 26 d’agost en llaor a Sant Bartomeu i els Sants de la Pedra Abdó i Senent. Des d’immemorial i fins als primers anys de la dècada dels 1970 corresponien a actes religiosos pel matí i competicions esportives de vesprada, com carreres pedestres, salt a peu junt, i llançament de barró. A més de típiques danses tradicionals, actes populars als pobles de la Vall de Biar.

A partir de 1974 se celebren Festes de Moros i Cristians amb característiques d’aquesta festa amb una ambaixada dels cristians als moros que forma part com a pròleg de la recreació de l’històric pacte sobre la delimitació del territori de l’Al-Andalus que ocuparen els regnes cristians a partir del segle XIII.

També s’hi celebra al voltant dels Sants Innocents la «Festa dels Folls», els dies de Nadal, no sempre amb continuïtat. Durant un cap de setmana les autoritats civils i eclesiàstiques donen pas a uns nous mandataris que es fan càrrec de la governació del poble, un grup de joves que es denomina la Germandat dels Folls, és a dir, una superposició de l’ordre establert.