Guillem de Cardona (1156 – 12 de juliol de 1225) fou vescomte de Cardona (1177-1225). Regí el vescomtat a la mort del seu germà Berenguer I de Cardona, només uns mesos després de la mort del seu pare Ramon Folc III de Cardona. Lluità a la Batalla de Muret (1213) contra els croats de Simó de Montfort. El 1214 formava part de la comissió de magnats aragonesos i catalans que anaren a Narbona per recollir l’infant Jaume després que el Papa Innocenci III n’ordenés l’alliberament a Simó IV de Montfort. El 1216 fou uns dels 7 consellers del Consell de la Procuradoria que assessorava la regència del comte Sanç d’Aragó durant la minoria d’edat de l’infant Jaume. Més tard esdevingué conseller del ja rei Jaume I d’Aragó i intervingué molt activament en les lluites del comtat d’Urgell. Va ser molt alabat pel trobador Ramon Vidal de Besalú i fou conegut en la seva època per En Guillem lo ric.

Es casà amb Gueraua de Jorba-Alcarràs en 1175. Tingueren set fills: Elisenda de Cardona; Sibil·la de Cardona, casada amb Guillem d’Anglesola, baró de Bellpuig; Guillema de Cardona, casada amb Hug de Mataplana, baró de Mataplana; Ramon Folc IV de Cardona, successor al títol; Guillem de Cardona, mort el 1270; Caterina de Cardona, i Bernat Folc, mort el 1220. Guillem I de Cardona va estar casat posteriorment amb Agnès d’Olo i, al llarg de la seva vida, va tenir fills bords amb dues amants més.