Crònica d’un viatge pels pobles i monestirs del Conqueridor

Per a commemorar el 750é Aniversari del traspàs del rei que va fundar el nostre país, el president de l’Associació del Tractat d’Almisrà, Romà Francés, juntament amb un grup de col·laboradors i simpatitzants, vam realitzar una intensa ruta cultural durant el pont del 9 d’Octubre. El viatge va recórrer pobles, monestirs i castells estretament lligats a la biografia del Conqueridor, enllaçant el passat medieval amb la identitat valenciana actual.

Morella, Catí i l’arribada a l’Ebre

L’expedició va començar a l’encimbellada Morella, clau en la conquesta del Regne de València on Jaume I dictaminà, després de les dures negociacions amb Blasc d’Alagó en 1232, que «Morella no és lloc per a cap home de món, sinó per a un rei». Després de passejar pels seus carrers; tafanejar per les seues tendes d’artesania; entrar a la Basílica Arxiprestal de Santa Maria Major, seure una estona i contemplar l’escala i el cor; tastar els tradicionals flaons i visitar el castell, el grup vam fer via cap a Catí (Alt Maestrat). Allà vam admirar l’impressionant llegat gòtic de la Casa de la Vila —amb els seus valuosos grafits murals— i l’església de l’Assumpció. La riquesa d’aquest municipi, provinent de l’exportació internacional de llana als segles XIV i XV cap a Itàlia, va ser la que va finançar aquestes riques joies arquitectòniques civils.

Havent dinat, vam reprendre la marxa cap a Tortosa, ciutat que es convertiria en la nostra base d’operacions i allotjament durant les següents tres nits. Val a dir, que durant tots els trajectes en autobús, el professor David Garrido, l’arxiver d’Ontinyent Vicent Terol i el cronista de Xàtiva Agustí Ventura —tots tres, a més a més historiadors— van enriquir el recorregut amb les seues explicacions, aprofundint en fets i moments de la nostra història i convertint el viatge en una autèntica aula itinerant.

Cruïlla de fronteres al Matarranya

L’endemà dissabte es va dedicar a descobrir el Matarranya, a la Franja de Ponent. La primera parada fou Alcanyís, on el castell guarda un dels conjunts de pintura mural gòtica més extraordinaris d’Europa. Dues escenes van captivar els assistents: l’entrada de Jaume I a València i l’abraçada del Tractat d’Almisrà (1244) entre el Conqueridor i l’infant Alfons de Castella, estretament lligada a la identitat de la nostra associació.

Castell d’Alcanyís, representació del Tractat d’Almisrà (1244)

La ruta va continuar cap a Calaceit, capital cultural i declarada Conjunt Històric-Artístic, evocant les tertúlies literàries de la Casa José Donoso per on passaren García Márquez o Luís Buñuel. Finalment, la vesprada la vam cloure a Vall de Roures. En travessar el monumental Pont de Pedra, vam poder constatar la vivacitat de la nostra llengua, veient com el català està present en rètols i converses, en contrast amb les actuals polítiques de l’executiu aragonés, que té com a objectiu suprimir el terme «català» de les lleis i eliminar els seus organismes reguladors.

L’emotiu homenatge als panteons reials i la Tàrraco romana

Diumenge va esdevenir la jornada central de l’itinerari, amb la visita als cenobis cistercencs per homenatjar les despulles reials. A Vallbona de les Monges, monestir femení que manté comunitat des de fa vuit-cents cinquanta anys, vam dipositar una corona de llorer davant la tomba intacta de la reina Violant d’Hongria, segona muller de Jaume I i mediadora clau en el Tractat d’Almisrà. Davant del seu sepulcre, Romà Francés va recordar el seu paper polític fonamental: «Hauríem de valorar molt més la figura d’aquesta reina, ja que, en vista que Jaume I i l’infant Alfons no es posaven d’acord, va fer tot el possible per allargar les converses i aconseguir que arribaren a un acord, sent una peça fonamental en aquell històric enteniment».

Monestir de Vallbona de les Monges, homenatge a la reina Violant d’Hongria

Tot seguit, el grup ens vam desplaçar al Reial Monestir de Santes Creus. Davant del mausoleu gòtic de Pere el Gran —una banyera de pòrfir romà prop de la llosa del seu fidel almirall Roger de Llúria—, Romà va oferir un ram de llorer i tornà a dirigir unes paraules: «És una gran satisfacció trobar-nos ací. Venim d’allà, de les terres del sud del País Valencià, i ja que enguany commemorem el 750é aniversari de la mort del nostre rei Jaume I, hem volgut organitzar este senzill acte d’homenatge per contribuir a recuperar la seua memòria davant del seu fill Pere el Gran. Visca Pere el Gran! Visca Jaume I!».

Just enfront està la tomba de Jaume II el Just i l’historiador David Garrido va destacar el seu llegat: «Jaume II és aquell rei que va portar les fronteres valencianes fins al Segura; el que va constituir realment el nostre país. Les persones que som del sud, de més enllà de la línia Biar-Busot, recordem hui qui va consolidar la nostra catalanitat. Visca la memòria de Jaume II!». Completant aquestes paraules, l’historiador Vicent Terol va cloure: «Els valencians tenim dos Jaumes, este que tenim ací, de qui la gent se n’oblida, i Jaume I. Un és l’avi i l’altre el net. El primer és el que va crear el Regne de València, però Jaume II constitueix el territori tal com el coneixem en els nostres dies, gràcies a l’annexió de la meitat de Múrcia».

La històrica jornada va acabar amb una immersió a la Tàrraco romana, recorrent el Teatre, el ben conservat Circ i l’Amfiteatre situat sota el cèlebre Balcó del Mediterrani. Coincidint amb les Festes del Roser de la Part Alta, a les escales de la Catedral ens va captivar una immensa lona del pilar caminant de Santa Tecla (19 esglaons, 500 metres, 8 minuts), que plasmava en una imatge la unió de les quatre colles locals.

Tortosa i Sant Mateu: cloenda d’un viatge de germanor

Dilluns, abans d’emprendre el retorn, vam visitar Tortosa. De l’exposició permanent de la Catedral —que està a l’antic dormitori dels canonges—, ens va cridar l’atenció el magnífic cadirat del cor renaixentista. Vam poder contemplar la façana barroca de la catedral, feta amb lluent jaspi local. Allí, en les seues escales, ens vam fer una foto de grup.

Foto de grup davant la Catedral de Santa Maria de Tortosa

Enfront nostre, tot just al centre del llit del riu Ebre, un monument al feixisme ens feria la vista. Mig segle després de la mort del dictador, els tortosins —no fent cas a la Llei de la Memòria Històrica—, encara no s’han dignat a llevar-lo. El riu Ebre es queixa, no solament d’aquest monument d’exaltació de la victòria franquista, sinó també —tal i com vam llegir en el setmanari L’Ebre— per la reducció del cabal anual del riu, una reducció que equival a 22 minitransvasaments.

La nostra crònica va tancar-se a Sant Mateu, capital històrica del Maestrat. El grup vam passejar per la Plaça Major porxada, contemplant la font de l’Àngel, la façana del Palau del Marqués de Villores i els llenços de la muralla. Després de visitar la majestuosa Església Arxiprestal, la ruta es va tancar a l’antiga església de Sant Pere (segle XIII). Allà, entre murs de conquesta, vam donar per conclòs el viatge, format per vint-i-set valencians i valencianes de pobles com Xàtiva, Ontinyent, Bocairent, Alfafara, Beneixama, Camp de Mirra, Castalla, Cocentaina, Alcoi, Alacant… Una ruta de Transvia Viatges d’Ontinyent, organitzada per l’amic Romà Francés, conduïda pel diligent xofer, Mariano, i guiada per l’amatent Noèlia. El nostre agraïment a tots tres que han fet possible un viatge inoblidable.

Aquest grup, a més de viure amb emoció la nostra història, també vam gaudir de l’amistat, la conversa i el menjar al voltant d’una taula. Cada nit, en acabar de sopar, i també durant el darrer trajecte de tornada a casa, l’amic Jordi Raül Verdú —reconegut contacontes, mestre i escriptor —, ens va contar rondalles, contarelles i succeïts que ens van fer riure i somniar, recordant la nostra infantesa. Una valuosa mostra de la seua tasca diària, vital per a la nostra llengua, centrada a recuperar tota mena d’històries populars.

Comptat i debatut, quatre jornades de germanor que fan palesa l’estreta relació que en l’àmbit històric, cultural i lingüístic els valencians tenim amb la resta de territoris dels Països Catalans, aquesta catalanitat que va consolidar Jaume II i que compartim de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Nota: Si per falta d’espai s’ha de llevar alguna foto, que siga la de Tortosa, per favor manteniu les altres dues, la de la tomba de la reia Violant i la pintura del Tractat. Si volguéreu més fotos, m’ho dieu. Moltes gràcies.

Vicent Luna i Sirera

Alcoi, 18 d’octubre del 2026